17. Puré de fredolics [... el riure enllaunat]

El riure enllaunat, usat per suplir la falta de públic en les gravacions de TV dels anys 50, s'ha convertit en un element imprescindible en les sitcoms actuals. L'efecte que té en l'audiència, no és només indicar-te quan has de riure, sinó que, com molt bé apunta Zizek, el riure enllaunat provoca en l'espectador la sensació d'haver rigut i et deixa amb el gust d'haver-te divertit sense ni tan sols haver d'obrir la boca: "És com si la TV estigués rient al meu lloc, en lloc de mi".

És el mateix efecte que tenen sobre nosaltres els innumerables vídeos de denúncia sobre les condicions actuals dels treballadors, de les dones, dels immigrants, sobre els abusos de poder i les desigualtats socials.

Et pots posar a navegar per les xarxes socials i trobar condensat en pocs minuts un missatge crític en boca d'un polític històric, sigui Julio Anguita o Federica Montseny, d'un polític de molt segona fila d'un parlament molt secundari però que ho diu tot, sense pèls a la llengua, o d'algun personatge ètnic que et recorda com n'està de corromput el món civilitzat.

Tots aquests discursos, estan preparats especialment per a tu, per tal que t'identifiquis amb els que coincideixen amb la teva ideologia i tal com passa amb el riure enllaunat, et doni la sensació que ja t'has queixat, sense haver de dir ni una paraula.

El mecanisme és tant sofisticat que fins hi tot, pots fer una acció per corroborar el que tu penses, donant-li al like o compartint-ho amb els teus "amics".

D'aquesta manera, tu continues a casa, passiu, però tenint la sensació de formar part d'una veu crítica, quan en realitat ets part d'un sistema que ha convertit la dissidència controlada en quelcom que escoltes mentre cuines un puré de fredolics.

Ingredients

* Un plat de fredolics 

* Una ceba gran
* Una patata gran

* Caldo de verdures (3/4 de litre)

* Sal i pebre negre

Preparació

1. Rentem els bolets i els passem per la paella. Si deixen anar aigua, la llencem i continuem remenant fins que quedin secs. Reservem.

2. Sofregim la ceba amb la patata a foc viu, uns cinc minuts. 

3. Afegim els bolets i seguim remenant un parell de minuts. Posem sal i pebre al gust.

4. Tirem aigua o el caldo de verdures fins a cobrir bé tots els ingredients i deixem que bulli a foc lent uns 20 o 30 minuts.
5. Quan es refredi, ho triturem bé fins a aconseguir una massa fina i homogènia.
5. Escalfem a foc molt lent i servim ben calent.

Consells

Aquest puré es pot fer amb altres espècies de bolets, com ara xampinyons.
El caldo el faig bullir abans, així quan l'afegeixo als ingredients, aquests es sobten i comencen a bullir de seguida, després abaixo el foc perquè bulli a foc lent.

Es pot afegir alguna espècie com ara coriandre o curri quan els triturem. També podem tirar un rajolí de salsa de soja o oli per decorar i donar sabor.

Si prens productes làctics, pots afegir-hi llet, mantega o formatget i convertir-lo en una crema.

Dietes

Aquesta recepta és compatible amb:

Dieta alcalina
Dieta amucosa (SCDA)

Dieta paleo 

Dieta vegetariana

Dieta vegana
Sense gluten
Sense lactosa
Whole 30

Més informació

Zizek, ¿Quieres reir por mi?
The Shining (Seinfeld style)

16. Mutabal d'albergínies [... les regles de vida]

Parlem de disciplina quan ens referim a la capacitat d'orientar els nostres esforços a aconseguir allò que volem. I són aquests mots finals, el punt al qual em vull referir en aquest article: Què fem realment per aconseguir allò que volem?

Distrets com estem per les constants demandes del món de la il·lusió, sovint aquest és el punt en el qual ens costa centrar-nos: focalitzar els nostres objectius i actuar en conseqüència.

És per això, que les tradicions espirituals ens parlen de les Regles de vida, unes normes de conducta, unes prescripcions, una ètica que l'adepte ha de seguir de manera disciplinada. Sovint, aquestes regles s'acompanyen d'actes rutinaris, per això, als temples els monjos dediquen bona part del seu temps a tasques de neteja amb la finalitat de mantenir l'atenció, la disciplina i cultivar el servei als altres.

Podem observar unes senzilles regles com feien els inques: no robar, no mentir i no estar ociós o d'altres més elaborades, però el punt realment important és:
Puc i vull renunciar a la meva manera d'actuar fins ara?
Puc i vull deixar de dedicar el meu temps i esforços a satisfer els desitjos del meu ego? 

No te sentit pensar que nosaltres, humans que vivim immersos en la programació de masses més eficient que hi ha hagut mai, podem fer un camí espiritual sense una disciplina del cos i de la ment, sense meditar, sense regles de vida... perquè una cosa és il·luminar-se i una altra molt diferent és la vivència constant de la il·luminació. 

Centrem-nos, doncs, i comencem per vigilar la nostra atenció, per exemple mentre cuinem aquest baba ganoush d'albergínies.

Ingredients

* 3 albergínies

* Mitja llimona 

* 2 alls

* Una cullerada de tahini
* Cilantre

* Oli verge d'oliva

* Sal i pebre vermell de la Vera

Preparació

1. Coem les albergínies. Al forn, al caliu o bé directament a sobre del fogó de gas.

2. Tallem les albergínies a trossos, afegim l'all, el suc de llimona i la sal.

3. Ho passem per la batedora fins a obtenir un puré.

4. Ho estenem sobre un plat i li tirem per sobre l'oli, el tahini, el cilantre i el pebre vermell.

Consells

Les albergínies queden molt bones fetes al foc de llenya, sols cal que les posem sobre la flama i els anem donant voltes. Quan veiem que estan toves al tacte, les emboliquem amb un paper de diari i les deixem reposar perquè continuï la cocció interior.
Si no disposem de foc de llenya, podem fer-ho als fogons de gas. Posem un paper d'alumini per protegir la placa de la brutícia i posem les albergínies directament sobre el fogó. Fem el mateix procés que amb el foc de llenya.

El tahini el podem preparar nosaltres mateixos, per fer-ho necessitarem: sèsam blanc i oli.
Passem el sèsam per la paella perquè s'escalfi i deixi anar els aromes, no cal que es torri. El piquem al morter i un cop trencats els grans, hi afegim l'oli fins a aconseguir una pasta densa.

Dietes

Aquesta recepta és compatible amb:

Dieta alcalina
Dieta amucosa (SCDA)

Dieta paleo 

Dieta vegetariana

Dieta vegana
Sense gluten
Sense lactosa
Whole 30

Més informació

Keisuke Matsumoto, Manual de limpieza del monje budista

15. Estofat de porros [... la banalitat del mal]

Posem que fa 20 minuts que estàs atrapat a les rondes o a qualsevol altre indret de la teva ruta on es pot formar un embús descomunal. De cop la cosa comença a avançar a poc a poc i és clar, en aquests 20 minuts tu has estat pensant que si deu ser un accident, un camió que ha perdut la càrrega, un cotxe avariat... vas avançant, primer lentament, després amb més fluïdesa i finalment amb normalitat. A mesura que avances vas mirant aviam si descobreixes la causa de tanta espera, avances i avances i finalment: res, res de res.

Imagino que, salvant les distàncies, aquesta és la sensació que va tenir la Hannah Arendt després de cobrir el judici del responsable de la solució final nazi, Otto Adolf Eichmann.

La Hannah va seguir tot el procés, però no es va limitar al judici sinó que va investigar la trajectòria d'aquest home, ni tan sols era antijueu, ai!, vull dir antisemita, ni patia cap trastorn psicològic. Simplement es va dedicar a organitzar amb molta eficiència la tasca que li havien encarregat.

El resultat va ser un llibre titulat Eichmann a Jerusalem: Un informe sobre la banalitat del mal. Amb el concepte de la banalitat del mal la Hannah ens transmet la idea què un crim horrible no té per què ser obra d'un malvat, d'un boig fanàtic, d'un trastornat o d'un monstre. Pot ser simplement el producte d'un mal que es normalitza administrativament, executat per un individu que simplement segueix ordres, sense una reflexió crítica.

Igual que quan som a una retenció de trànsit esperem veure un accident que doni sentit a la nostra espera, tots esperem que l'autor d'un crim monstruós sigui també un monstre. No volem veïns que quan els entrevistin, ens diguin que era molt normal, bona persona, bon pare o mare de família, volem veure monstres que ens facin creure que això ha estat un fet aïllat, que això només pot passar excepcionalment, i així, poder tornar a la tranquil·litat de les nostres vides acrítiques i irreflexives... I perquè no, seure a taula amb la consciència tranquil·la a menjar-nos un bon estofat.

Ingredients

* 4 porros grans

* 2 pastanagues

* Mig fonoll

* 2 xampinyons

* 3 patates

* Oli verge d'oliva

* Herbes aromàtiques: farigola, orenga, julivert... i alls

* Picada: ametlles o avellanes, pa torrat i una cullerada de tomàquet

* Sal, pebre i pebre vermell de la Vera

Preparació

1. Posem la cassola a escalfar amb una mica d'oli i alls al gust. Mentre, anem tallant els porros a rodanxes i els tirem a la cassola. Mantenim el foc viu i anem remenant sovint mentre tallem els altres ingredients.

2. Tallem les pastanagues a daus i afegim. Tallem el fonoll ben petit i afegim, sempre remenant perquè no es cremi. Tallem les patates a daus i afegim. Finalment tallem els xampinyons a làmines i afegim. 

3. Remenem tot a foc viu un parell de minuts. Salem i afegim mig got d'aigua calenta i arrenquem el bull. Un cop bulli tapem i abaixem el foc.

4. Mantenim el foc baixet i el deixem fent xup xup, de tant en tant li fem un sacseig a la cassola per comprovar que no s'enganxa, però evitem treure la tapa fins al final, més o menys uns 15 minuts.

5. Fem la picada. Destapem la cassola, tirem pebre negre i pebre vermell i afegim la picada. Remenem bé, tornem a tapar i esperem que torni a arrencar el bull. Llavors apaguem el foc i deixem reposar fins a l'hora de dinar.

Consells

Si cuines amb la cassola tapada i el foc apagat, la cocció continua mentre hi ha escalfor i els aliments conserven millor els nutrients.

Dietes

Aquesta recepta és compatible amb:

Dieta alcalina
Dieta amucosa (SCDA)

Dieta paleo 

Dieta vegetariana

Dieta vegana
Sense gluten
Sense lactosa
Whole 30

Més informació

Margaret von Trotta, Hannah Arend

Hannah Arend, Eichmann a Jerusalem