Fa poc m'he fet usuària de Twiter, amb un perfil feminista. Segueixo personatges i col·lectius, feministes, indepes, d'esquerres... amb intenció d'implicar-me d'una manera més activa en l'activisme social i fer xarxa amb persones i col·lectius afins.
El primer que m'ha sorprès ha estat la falta de rigor en l'ús de la informació. Qualsevol notícia que pugui servir per calumniar, desprestigiar o enfonsar l'adversari és acceptada i immediatament retwitada sense comprovar la seva veracitat.
I és que en aquest món de postveritat en el que estem immersos, no és tan important la veritat com la resposta emocional que ens genera una notícia en la mesura que coincideix amb les nostres creences. És aquest mecanisme el que fa que acceptem sense pensar allò que apel·la les nostres vísceres, sense passar pel filtre del raonament.
"Mundus vult decipi" diu la dita llatina que podem traduir com "Al món li agrada ser enganyat" i, precisament, a les xarxes socials és summament fàcil difondre una notícia falsa, calumniar qualsevol persona i arribar a milions d'internautes.
El problema és quan, després d'haver fet totes aquestes acusacions falses, es fa una rectificació, aquesta ja no arriba a tota aquesta gent a qui va arribar la difamació, per la qual cosa un rastre de dubte sobre l'honorabilitat de la persona afectada queda pul·lulant a l'aire.
Però això no interessa a ningú, el que veritablement interessa és sintonitzar amb una emoció compartida amb altres internautes que no tenen cap mena d'interès en la veritat, fent seva la frase: "Calumnieu amb audàcia; sempre quedarà alguna cosa" recollida per Francis Bacon a "De la dignitat i el creixement de la ciència" de 1625, i popularitzada després de ser inclosa pel cèlebre compositor italià Rossini a la seva òpera "El barber de Sevilla":
La calunnia è un venticello,
un’auretta assai gentile
che insensibile, sottile,
leggermente, dolcemente
incomincia a sussurrar.
Us deixo el link perquè escolteu aquesta meravella mentre cuineu els rovellons amb patates:
https://youtu.be/3Vj0okVPRh4
Ingredients
* 1 ceba
* Picada d'all, ametlles o avellanes
* 2 cullerades de salsa de tomàquet
* Julivert al gust
* 200 g de rovellons o bolets
* Vi de cuina (opcional) o suc de poma
* Caldo vegetal
* 100 g de pèsols
* 6 patates
* Sal i pebre negre.
Preparació
1. Tallem la ceba petita i la daurem.
2. Afegim la picada, la salsa de tomàquet i el julivert.
3. Tallen els bolets i els afegim. Deixem coure uns 10 minuts, mentre pelem les patates.
4. Hi posem els pèsols.
5. Tallem les patates a daus petits i barregem bé amb tot el que tenim a la cassola.
5. Tallem les patates a daus petits i barregem bé amb tot el que tenim a la cassola.
6. Afegim el caldo fins a cobrir les patates.
7. Posem sal al gust i coem a foc lent uns 30 minuts.
8. Deixem reposar abans de servir.
Consells
Quan tallem les patates, en lloc de fer-ho sobre la fusta, les tallem a la mà i al final del tall trenquem la patata. D'aquesta manera, en coure's deixarà anar el midó i la salsa quedarà més espessa.
Dietes
Aquesta recepta és compatible amb:
Dieta alcalina
Dieta amucosa (SCDA)
Dieta amucosa (SCDA)
Dieta paleo
Dieta vegetariana
Dieta vegana
Sense gluten
Sense lactosa
Whole 30
Sense gluten
Sense lactosa
Whole 30
Més informació
https://blogs.20minutos.es/yaestaellistoquetodolosabe/de-donde-proviene-la-expresion-calumnia-que-algo-queda/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mundus_vult_decipi
https://textlagalera.wordpress.com/2017/09/27/que-es-aixo-de-la-postveritat/
