15. Estofat de porros [... la banalitat del mal]

Posem que fa 20 minuts que estàs atrapat a les rondes o a qualsevol altre indret de la teva ruta on es pot formar un embús descomunal. De cop la cosa comença a avançar a poc a poc i és clar, en aquests 20 minuts tu has estat pensant que si deu ser un accident, un camió que ha perdut la càrrega, un cotxe avariat... vas avançant, primer lentament, després amb més fluïdesa i finalment amb normalitat. A mesura que avances vas mirant aviam si descobreixes la causa de tanta espera, avances i avances i finalment: res, res de res.

Imagino que, salvant les distàncies, aquesta és la sensació que va tenir la Hannah Arendt després de cobrir el judici del responsable de la solució final nazi, Otto Adolf Eichmann.

La Hannah va seguir tot el procés, però no es va limitar al judici sinó que va investigar la trajectòria d'aquest home, ni tan sols era antijueu, ai!, vull dir antisemita, ni patia cap trastorn psicològic. Simplement es va dedicar a organitzar amb molta eficiència la tasca que li havien encarregat.

El resultat va ser un llibre titulat Eichmann a Jerusalem: Un informe sobre la banalitat del mal. Amb el concepte de la banalitat del mal la Hannah ens transmet la idea què un crim horrible no té per què ser obra d'un malvat, d'un boig fanàtic, d'un trastornat o d'un monstre. Pot ser simplement el producte d'un mal que es normalitza administrativament, executat per un individu que simplement segueix ordres, sense una reflexió crítica.

Igual que quan som a una retenció de trànsit esperem veure un accident que doni sentit a la nostra espera, tots esperem que l'autor d'un crim monstruós sigui també un monstre. No volem veïns que quan els entrevistin, ens diguin que era molt normal, bona persona, bon pare o mare de família, volem veure monstres que ens facin creure que això ha estat un fet aïllat, que això només pot passar excepcionalment, i així, poder tornar a la tranquil·litat de les nostres vides acrítiques i irreflexives... I perquè no, seure a taula amb la consciència tranquil·la a menjar-nos un bon estofat.

Ingredients

* 4 porros grans

* 2 pastanagues

* Mig fonoll

* 2 xampinyons

* 3 patates

* Oli verge d'oliva

* Herbes aromàtiques: farigola, orenga, julivert... i alls

* Picada: ametlles o avellanes, pa torrat i una cullerada de tomàquet

* Sal, pebre i pebre vermell de la Vera

Preparació

1. Posem la cassola a escalfar amb una mica d'oli i alls al gust. Mentre, anem tallant els porros a rodanxes i els tirem a la cassola. Mantenim el foc viu i anem remenant sovint mentre tallem els altres ingredients.

2. Tallem les pastanagues a daus i afegim. Tallem el fonoll ben petit i afegim, sempre remenant perquè no es cremi. Tallem les patates a daus i afegim. Finalment tallem els xampinyons a làmines i afegim. 

3. Remenem tot a foc viu un parell de minuts. Salem i afegim mig got d'aigua calenta i arrenquem el bull. Un cop bulli tapem i abaixem el foc.

4. Mantenim el foc baixet i el deixem fent xup xup, de tant en tant li fem un sacseig a la cassola per comprovar que no s'enganxa, però evitem treure la tapa fins al final, més o menys uns 15 minuts.

5. Fem la picada. Destapem la cassola, tirem pebre negre i pebre vermell i afegim la picada. Remenem bé, tornem a tapar i esperem que torni a arrencar el bull. Llavors apaguem el foc i deixem reposar fins a l'hora de dinar.

Consells

Si cuines amb la cassola tapada i el foc apagat, la cocció continua mentre hi ha escalfor i els aliments conserven millor els nutrients.

Dietes

Aquesta recepta és compatible amb:

Dieta alcalina
Dieta amucosa (SCDA)

Dieta paleo 

Dieta vegetariana

Dieta vegana
Sense gluten
Sense lactosa
Whole 30

Més informació

Margaret von Trotta, Hannah Arend

Hannah Arend, Eichmann a Jerusalem