Ingredients
El llibre té dues parts. La primera està formada pel seu contacte amb els aborígens en companyia del mediador Arkadi Volchov amb qui recorre el futur traçat del ferrocarril per determinar si profana algun lloc sagrat dels aborígens. La segona són notes de les seves llibretes de viatges que inclouen cites, reflexions, anècdotes sobre temes variats, però centrats en la vida nòmada, l'origen de la humanitat y el paper de la violència en la societat humana.
El llibre, que suposadament recull una visió de la societat australiana dels anys 1980, sorprèn per la degradació en què es troben els nadius: segregats, alcoholitzats i en estat de pobresa.
Les situacions que apareixen a la narració de Chatwin no han fet més que agreujar-se, especialment el relacionat amb el consum d'alcohol que s'ha convertit en un problema tan greu que l'any 2007 es va promulgar la llei seca per als aborígens. Actualment s'estan prenent "mesures" per a intentar pal·liar les conseqüències de l'alcoholisme com són la disgregació familiar, l'augment dels divorcis i l'abús infantil.
Esperava retrobar un paradís perdut, però només veig la imatge deformada de la nostra societat.
En fi, anem al tema dels falafels.
L'hivern s'inicia amb el solstici que situa el sol en el punt més allunyat del viatge respecte de l'equador i que s'acompanya de la nit més llarga de l'any. A totes les cultures aquest moment ha estat clau per determinar l'inici de les estacions i trobem nombroses mostres a l'arquitectura d'espais de culte que per mitjà d'obertures estratègicament delimitades permeten l'entrada dels rajos del sol en aquests dies singulars. També en l'espai urbà i domèstic en trobem exemples, com la construcció de les ciutats romanes que estaven orientades al solstici d'hivern, fet molt important en aquesta societat, ja que donava l'inici a la celebració de les Saturnalia.
El solstici d'hivern marca l'entrada del fred, però també el camí cap a la llum. Amb dies cada cop més llargs, les plantes que semblen adormides els primers dies d'hivern esclaten en flors a penes un mes després, omplint l'espai de color i aromes que vivifiquen les bestioles amb què s'associen. I a partir d'aquí tot va cap amunt, culminant amb la celebració del carnestoltes que dona ja per liquidades les restriccions de l'hivern i promet l'abundància futura.
I que millor que escalfar el cos amb aquest kimxi, que segur que us farà entrar en calor.
Amb això del feminisme és un no parar. Cada cop que aixeques una mica la catifa surt masclisme a dojo allà on menys t'ho esperes. Avui hem visitat l'exposició Dones x disseny x dones al Museu del disseny. Ens hem acoblat a la visita guiada i hem pogut sentir aquestes perles:
- L'avanguardista Bauhaus tenien una quota del 30% per a inscripcions de dones. Un cop havien fet el primer curs comú se les bligava a cursar l'especialitat de Teixit.
- Mies van de Rohe col·laborava estretament amb Lilly Reich, però tots els dissenys que van fer conjuntament, inclòs el pabelló per a l'Exposició Universal de barcelona, 1929, són coneguts pel nom d'ell.
- La dissenyadora Charlotte Perriand va demanar feina a l'estudi de Le Courbusier, però ell li va respondre que no necessitaven ningú que fés puntes de coixí. Anys després, l'arquitecte va quedar fascinat pel disseny que la dissenyadora havia fet a un restaurant a París i en preguntar qui era l'autor, va descobrir que era la dona a la que havia negat una oportunitat de mostrar la seva feina.
En fi, la història ha de ser revisada urgentment i posar al seu lloc totes aquestes dones.
Fa poc m'he fet usuària de Twiter, amb un perfil feminista. Segueixo personatges i col·lectius, feministes, indepes, d'esquerres... amb intenció d'implicar-me d'una manera més activa en l'activisme social i fer xarxa amb persones i col·lectius afins.